Cada vegada que s’esgota un conveni entre la Generalitat i el consorci encarregat dels tractaments contra la mosca negra i el mosquit —abans, el CODE i actualment, el COPATE— se tensa la corda per la incertesa que genera la falta d’un finançament garantit que cobrisca tots els tractaments necessaris perquè la lluita contra la mosca negra siga prou eficient. Des que la batalla contra el simúlid està sobre la taula de l’Administració, fa 20 anys, hi ha hagut èpoques de més i de menys rigor i de millor i pitjor planificació del full de ruta per a mantindre a ratlla la plaga, i això sempre ha tingut unes conseqüències, perquè la mosca s’ha fet forta o a ha revifat al mínim senyal de dixadesa per part dels responsables polítics. Els arguments que recullen dificultats administratives no resulten gents convincents per a una espècie que, sense ser invasora, va arribar a causar estralls.
En els últims anys, els tècnics han tingut molt apamada la fórmula de l’èxit, i en la mesura que els primers tractaments amb biocida s’han fet a l’hivern, la població adulta de mosca negra a l’estiu ha estat molt més continguda i menys molesta. Ara, s’exhaurix un conveni plurianual i el COPATE torna a alertar que cal tindre el finançament de mitja dotzena de tractaments anuals ben lligat. La Generalitat se remet a les dificultats derivades de la pròrroga dels pressupostos. Ja sabem com suca pa la mosca en estos moments de dubtes. Ningú ha de tindre la temptació, per motius burocràtics, de pensar que es pot abaixar la guàrdia i que la situació està controlada sense fer el mateix —com a mínim— que s’ha fet per a aconseguir controlar-la.
